Opinions: Td8, com guanyar concursos públics amb mentides

A continuació repodruïm per la seva importància l'article publicat al mitjà digital Tribuna Catalana el 13 de setembre de 2006.

L'estiu del 2003 la Generalitat de Catalunya anunciava la concessió a Emissions Digitals de Catalunya SA (EDC) d'un canal múltiplex privat de televisió. Entre les condicions que la Generalitat va considerar claus a l'hora de resoldre el concurs públic hi havia l’emissió del 100% de la programació pròpia en llengua catalana, l'existència d'espais informatius i d'actualitat relacionats amb Catalunya, de programes que estimulessin la participació ciutadana en la vida política i la formació d’una opinió equilibrada dels ciutadans, d'una programació que fomenti la cultura catalana, fer especial incidència en programes d'interès social i programes educatius, invertir un elevat import en la producció pròpia de programació i dinamitzar el sector de la producció audiovisual a Catalunya així com generar un nombre significatiu de llocs de treball.

Resulta que, tres anys després, EDC, empresa controlada en un 62,5% pel Grup Godó, amb la concessió ja a la butxaca ho incompleix i ho ignora. Tot i haver començat a emetre més tard del que s'havien compromès i haver-ho fet només amb un dels quatre canals adjudicats, la majoria de programes, pellícules i sèries de Td8, el substitut de City TV i l’únic canal en marxa, són íntegrament en castellà, cosa que suposa una clara discriminació de la llengua pròpia dels catalans. Més si es té en compte que el Servei Català de Doblatge ofereix films i sèries traduïts al català a cost zero. A més, en els pocs programes que utilitza la nostra llengua ho fa ridiculitzant-la. I, per postres, programes com el d'Alfons Arús no contribueixen gaire a l'"especial incidència en programes d’interès social i programes educatius" a què s’havien compromès. Clar que, si ens posem a mirar el percentatge de producció pròpia, que és el que al cap i a la fi s’havia de fer en català, aquest és mínim. Moltes coses, com el mateix programa d'Arús, provenen de productores. Sigui com sigui, algú els ha d'encarregar i n'és responsable. A més d’aquests incompliments, no només no s’han fomentat els espais informatius, sinó que aquests (encara com a City TV) es van reduir a cinc minuts.

En resum, la línia adoptada per Td8 està demostrant ser una autèntica vergonya i, pitjor encara, un passotisme insultant envers les resolucions públiques i els compromisos adoptats. No és menys vergonyós, però, el silenci social i polític a l’entorn d’aquest tema. Potser és que hi ha por a possibles represàlies del senyor Godó durant la campanya electoral? Per tot plegat ja han sorgit, des de fa un temps, iniciatives que exigeixen explicacions, tant a l’empresa com al CAC i adverteixen de recórrer a instàncies superiors en cas de no ser ateses les demandes.