divendres, 27 d’octubre del 2006

Opinions: Td8, la privada que el país demana o un nou fiasco de la classe dirigent?

Reproduïm a continuació i per la seva importància l'article publicat al mitjà digital Tribuna Catalana el 24 d'octubre de 2006. Volem aprofitar l'avinentessa per felicitar a Tribuna Catalana la seva valentia i fermesa alhora de denunciar l'incompliment de les clàusules per part d'Emissions Digitals de Catalunya.
Una de les últimes accions de govern de CiU, amb Pujol de president i Mas de conseller en cap, va ser regalar-li literalment al Grup Godó l'únic múltiplex de TDT d'àmbit català. És a dir, llicència per a quatre canals de televisió digital d'àmbit autonòmic. S'obria així una oportunitat històrica de normalització del mapa audiovisual català, completament anormal fins aquell moment per la inexistència d'una oferta privada de televisió en la nostra llengua i d'abast nacional.

Han passat ja més de tres anys, i el Grup Godó, saltant-se completament les condicions de la concessió, només emet per un d'aquests canals, concretament TD8, l'antiga City TV. I ho fa amb uns continguts mancats de qualsevol coherència (tampoc lingüística), amb una graella de programació sense identitat, feta de pedaços: hi conviuen programes hereus de la primera etapa del canal (quan es volia imitar el model d'una exitosa televisió local, urbana i moderneta del Canadà), programes deutors de la segona etapa (quan davant del desastre d'audiència es va optar per banalitzar els continguts i encarregar produccions susceptibles de ser emeses en cadena per televisions de tot l'estat), i més recentment incorporacions amb "aroma" de TV3, com el fitxatge de Josep Puigbó i els seus programes d'informació política.

Tot barrejat en una mena d'escudella immenjable que no se sap cap a on va i que desconcerta els televidents, fins i tot els menys exigents. Abans de l'estiu, els responsables audiovisuals del Grup Godó, amb Lluís Oliva al capdavant, van comparèixer davant del CAC, a requeriment d'aquest organisme, per donar explicacions. I el projecte que van presentar per al múltiplex no va tranquil·litzar precisament els consellers del Consell. Les idees del Grup Godó per a aquests quatre canals no tenen res a veure amb el que les autoritats audiovisuals del país esperen: un potent pol televisiu de qualitat en llengua catalana. Oliva va sortit clarament advertit de la reunió: o el Grup Godó rectifica radicalment, o les llicències corren perill. La resolució del cas està en una doble teulada. En primer lloc, depèn de la capacitat del Grup Godó de redefinir el model del seu negoci televisiu i fer del seu múltiplex el que ha sabut fer de RAC1: una alternativa privada i de qualitat a l'operador públic. I això vol dir, entre moltes altres coses, una inversió d'almenys 30 milions d'euros.

I en segon lloc, caldrà veure quin govern surt de les eleccions de l'1 de novembre, i quina capacitat té aquest govern de plantar cara a Javier i Carlos Godó, arribant si cal a la retirada de llicències. De moment, les informacions que ens arribem és que a can Godó tot està aturat a l'espera dels resultats electorals. L'opció preferida del Grup és un govern sociovergent amb el qual es pugui negociar fàcilment a canvi d'uns quants titulars favorables a la Vanguardia. A la família Godó, en canvi, els fa pànic la possibilitat d'un govern amb presència d'ERC, i més si aquest partit domina l'àrea de comunicació. Veuen els republicans perfectament capaços de prendre'ls un negoci que consideren seu però que, cal recordar-ho, no deixa de ser una concessió pública subjecte a unes condicions que no s'estan complint.