Reproduïm a continuació i per la seva importància l'editorial publicat pel
Diari d'Andorra el 27 de desembre de 2006 i que inclou una reflexió final que compartim al 100%.
Resulta molt i molt estrany que Ordenament Territorial sigui el responsable de decidir quins canals es poden veure a Andorra. Ho fa en qualitat del ministeri de tutela el Servei de Telecomunicacions d’Andorra, que s’encarrega del dispositiu tècnic per a la recepció de la televisió a Andorra. La decisió, de caràcter marcadament polític, hauria de dependre d’algun altre departament del Govern, ja sigui de l’àrea de Presidència o de la de Cultura, que són les que s’ocupen de tots els temes audiovisuals als països del nostre entorn. La distribució dels canals de televisió a Andorra presenta ja tota una sèrie de particularitats. Per via analògica es poden rebre un canal andorrà, dos de catalans (TV3 i fins fa poc el Canal 33), tres d’espanyols (TVE 1, TV2 i Antena 3) i quatre de francesos (TF1, France 2, France 3 i M6), que s’amplien en el cas de la TDT amb el català 3/24, el portuguès RTP, l’anglès BBC World, el francoalemany Arte i l’espanyol Telecinco. Per això, amb la reestructuració que ha efectuat la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió dels seus canals, no s’entén ben bé què ha acabat triant el Govern. L’ens televisiu català ha dividit la programació del K3-Canal 33 en dos canals: un, el Canal 33 convencional, amb continguts culturals d’actualitat i esports, i l’altre, el K3-300, amb programació infantil i al vespre destinat a la reposició de pel·lícules i sèries antigues. El ministeri d’Ordenament Territorial va optar per inclinar-se per un dels canals i va escollir el K3-300. De fet, ja havia demostrat anteriorment, amb motiu del Mundial de futbol, la poca estima que tenia pel Canal 33, que va apagar en benefici de La Sexta, que emetia els partits del Campionat del Món d’Alemanya. La decisió es va prendre sense ni avisar ningú ni justificar-la. Només a posteriori des del Govern es va assegurar que s’havien fet prevaldre els continguts infantils. Plantejar els dubtes entre quin s’havia de triar és un fals debat. El que s’ha de plantejar és si té sentit, havent-hi oferta de qualitat i amb els problemes d’ús social i coneixement de la llengua oficial, que només quatre canals dels quinze disponibles siguin en català.
