Opinions: Televisió en català

Reproduïm a continuació i per la seva importància l'editorial publicat pel Diari d'Andorra el 27 de desembre de 2006 i que inclou una reflexió final que compartim al 100%.

Resulta molt i molt estrany que Ordenament Territorial sigui el responsable de decidir quins canals es poden veure a Andorra. Ho fa en qualitat del ministeri de tutela el Servei de Telecomunicacions d’Andorra, que s’encarrega del dispositiu tècnic per a la recepció de la televisió a Andorra. La decisió, de caràcter marcadament polític, hauria de dependre d’algun altre departament del Govern, ja sigui de l’àrea de Presidència o de la de Cultura, que són les que s’ocupen de tots els temes audiovisuals als països del nostre entorn. La distribució dels canals de televisió a Andorra presenta ja tota una sèrie de particularitats. Per via analògica es poden rebre un canal andorrà, dos de catalans (TV3 i fins fa poc el Canal 33), tres d’espanyols (TVE 1, TV2 i Antena 3) i quatre de francesos (TF1, France 2, France 3 i M6), que s’amplien en el cas de la TDT amb el català 3/24, el portuguès RTP, l’anglès BBC World, el francoalemany Arte i l’espanyol Telecinco. Per això, amb la reestructuració que ha efectuat la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió dels seus canals, no s’entén ben bé què ha acabat triant el Govern. L’ens televisiu català ha dividit la programació del K3-Canal 33 en dos canals: un, el Canal 33 convencional, amb continguts culturals d’actualitat i esports, i l’altre, el K3-300, amb programació infantil i al vespre destinat a la reposició de pel·lícules i sèries antigues. El ministeri d’Ordenament Territorial va optar per inclinar-se per un dels canals i va escollir el K3-300. De fet, ja havia demostrat anteriorment, amb motiu del Mundial de futbol, la poca estima que tenia pel Canal 33, que va apagar en benefici de La Sexta, que emetia els partits del Campionat del Món d’Alemanya. La decisió es va prendre sense ni avisar ningú ni justificar-la. Només a posteriori des del Govern es va assegurar que s’havien fet prevaldre els continguts infantils. Plantejar els dubtes entre quin s’havia de triar és un fals debat. El que s’ha de plantejar és si té sentit, havent-hi oferta de qualitat i amb els problemes d’ús social i coneixement de la llengua oficial, que només quatre canals dels quinze disponibles siguin en català.

Opinions: Td8, la privada que el país demana o un nou fiasco de la classe dirigent?

Reproduïm a continuació i per la seva importància l'article publicat al mitjà digital Tribuna Catalana el 24 d'octubre de 2006. Volem aprofitar l'avinentessa per felicitar a Tribuna Catalana la seva valentia i fermesa alhora de denunciar l'incompliment de les clàusules per part d'Emissions Digitals de Catalunya.

Una de les últimes accions de govern de CiU, amb Pujol de president i Mas de conseller en cap, va ser regalar-li literalment al Grup Godó l'únic múltiplex de TDT d'àmbit català. És a dir, llicència per a quatre canals de televisió digital d'àmbit autonòmic. S'obria així una oportunitat històrica de normalització del mapa audiovisual català, completament anormal fins aquell moment per la inexistència d'una oferta privada de televisió en la nostra llengua i d'abast nacional.

Han passat ja més de tres anys, i el Grup Godó, saltant-se completament les condicions de la concessió, només emet per un d'aquests canals, concretament TD8, l'antiga City TV. I ho fa amb uns continguts mancats de qualsevol coherència (tampoc lingüística), amb una graella de programació sense identitat, feta de pedaços: hi conviuen programes hereus de la primera etapa del canal (quan es volia imitar el model d'una exitosa televisió local, urbana i moderneta del Canadà), programes deutors de la segona etapa (quan davant del desastre d'audiència es va optar per banalitzar els continguts i encarregar produccions susceptibles de ser emeses en cadena per televisions de tot l'estat), i més recentment incorporacions amb "aroma" de TV3, com el fitxatge de Josep Puigbó i els seus programes d'informació política.

Tot barrejat en una mena d'escudella immenjable que no se sap cap a on va i que desconcerta els televidents, fins i tot els menys exigents. Abans de l'estiu, els responsables audiovisuals del Grup Godó, amb Lluís Oliva al capdavant, van comparèixer davant del CAC, a requeriment d'aquest organisme, per donar explicacions. I el projecte que van presentar per al múltiplex no va tranquil·litzar precisament els consellers del Consell. Les idees del Grup Godó per a aquests quatre canals no tenen res a veure amb el que les autoritats audiovisuals del país esperen: un potent pol televisiu de qualitat en llengua catalana. Oliva va sortit clarament advertit de la reunió: o el Grup Godó rectifica radicalment, o les llicències corren perill. La resolució del cas està en una doble teulada. En primer lloc, depèn de la capacitat del Grup Godó de redefinir el model del seu negoci televisiu i fer del seu múltiplex el que ha sabut fer de RAC1: una alternativa privada i de qualitat a l'operador públic. I això vol dir, entre moltes altres coses, una inversió d'almenys 30 milions d'euros.

I en segon lloc, caldrà veure quin govern surt de les eleccions de l'1 de novembre, i quina capacitat té aquest govern de plantar cara a Javier i Carlos Godó, arribant si cal a la retirada de llicències. De moment, les informacions que ens arribem és que a can Godó tot està aturat a l'espera dels resultats electorals. L'opció preferida del Grup és un govern sociovergent amb el qual es pugui negociar fàcilment a canvi d'uns quants titulars favorables a la Vanguardia. A la família Godó, en canvi, els fa pànic la possibilitat d'un govern amb presència d'ERC, i més si aquest partit domina l'àrea de comunicació. Veuen els republicans perfectament capaços de prendre'ls un negoci que consideren seu però que, cal recordar-ho, no deixa de ser una concessió pública subjecte a unes condicions que no s'estan complint.

Opinions: Td8, com guanyar concursos públics amb mentides

A continuació repodruïm per la seva importància l'article publicat al mitjà digital Tribuna Catalana el 13 de setembre de 2006.

L'estiu del 2003 la Generalitat de Catalunya anunciava la concessió a Emissions Digitals de Catalunya SA (EDC) d'un canal múltiplex privat de televisió. Entre les condicions que la Generalitat va considerar claus a l'hora de resoldre el concurs públic hi havia l’emissió del 100% de la programació pròpia en llengua catalana, l'existència d'espais informatius i d'actualitat relacionats amb Catalunya, de programes que estimulessin la participació ciutadana en la vida política i la formació d’una opinió equilibrada dels ciutadans, d'una programació que fomenti la cultura catalana, fer especial incidència en programes d'interès social i programes educatius, invertir un elevat import en la producció pròpia de programació i dinamitzar el sector de la producció audiovisual a Catalunya així com generar un nombre significatiu de llocs de treball.

Resulta que, tres anys després, EDC, empresa controlada en un 62,5% pel Grup Godó, amb la concessió ja a la butxaca ho incompleix i ho ignora. Tot i haver començat a emetre més tard del que s'havien compromès i haver-ho fet només amb un dels quatre canals adjudicats, la majoria de programes, pellícules i sèries de Td8, el substitut de City TV i l’únic canal en marxa, són íntegrament en castellà, cosa que suposa una clara discriminació de la llengua pròpia dels catalans. Més si es té en compte que el Servei Català de Doblatge ofereix films i sèries traduïts al català a cost zero. A més, en els pocs programes que utilitza la nostra llengua ho fa ridiculitzant-la. I, per postres, programes com el d'Alfons Arús no contribueixen gaire a l'"especial incidència en programes d’interès social i programes educatius" a què s’havien compromès. Clar que, si ens posem a mirar el percentatge de producció pròpia, que és el que al cap i a la fi s’havia de fer en català, aquest és mínim. Moltes coses, com el mateix programa d'Arús, provenen de productores. Sigui com sigui, algú els ha d'encarregar i n'és responsable. A més d’aquests incompliments, no només no s’han fomentat els espais informatius, sinó que aquests (encara com a City TV) es van reduir a cinc minuts.

En resum, la línia adoptada per Td8 està demostrant ser una autèntica vergonya i, pitjor encara, un passotisme insultant envers les resolucions públiques i els compromisos adoptats. No és menys vergonyós, però, el silenci social i polític a l’entorn d’aquest tema. Potser és que hi ha por a possibles represàlies del senyor Godó durant la campanya electoral? Per tot plegat ja han sorgit, des de fa un temps, iniciatives que exigeixen explicacions, tant a l’empresa com al CAC i adverteixen de recórrer a instàncies superiors en cas de no ser ateses les demandes.

Exigim explicacions al Consell de l'Audiovisual

Som un grup de teleespectadors que mitjançant la campanya Td8, en català! exigim explicacions al Consell de l'Audiovisual de Catalunya davant l’incompliment reiterat per part d'Emissions Digitals de Catalunya (EDC) de les clàusules del concurs públic per a la gestió d'un múltiplex privat de televisió.

Des del nostre punt de vista, Emissions Digitals de Catalunya, que és una empresa controlada en un 62,5% pel Grupo Godó, no compleix cap de les condicions per la qual va resultar guanyadora del concurs convocat per la Generalitat de Catalunya l'any 2003. Ni a les condicions que fan referència a programació pròpia i cobertura digital ni molt menys a les de l'ús del català.

Des de la campanya també critiquem el silenci social i polític que hi ha entorn aquest tema i no entenen perquè en aquest país les lleis que fan referència a la llengua pròpia ningú les compleix, o el que és pitjor, s'ignoren. Per fer front això instem a entitats, associacions i a tothom que ho cregui convenient a participar en: la recollida de firmes, l'enviament de correus electrònics a Td8 i a l'enviament de queixes a l'Oficina de Defensa de l'Audiència.

Finalment si EDC continua incomplint les clàusules i el Consell de l'Audiovisual no actua de forma immediata ens veurem obligats a recórrer instàncies superiors, com per exemple, l'Observatori Europeu de l'Audiovisual.

Nosaltres també volem un estat propi

En Xavier Mir d'Arenys de Mar ha arrencat una campanya sobiranista perquè arribi a tots els àmbits del país. La proposta va dirigida a tothom que publiqui escrits i que tingui previst fer-ho la setmana del 4 al 10 de setembre. Bé sigui a Internet o bé en la premsa diària o setmanal, nacional, comarcal o local.

Es tracta, simplement, d'encapçalar els escrits amb un títol determinat, independentment del seu contingut. El títol proposat és Jo també vull un estat propi. Amb aquesta iniciativa es busca un cert impacte en l'espai comunicatiu català a fi que l'opció d'un estat propi hi sigui tractada amb normalitat.

Des de la campanya Td8, en català considerem que només un estat propi català pot fer perdre els referents espanyols i francesos dels mitjans de comunicació, i per tant, ens adherim a la iniciativa.